Islandia, esqui a l’illa del gel i el foc.

Parlar d’Islàndia és parlar d’una illa enmig de l’oceà atlàntic, a tocar de Groenlàndia i del Cercle Polar Àrtic. També és parlar de l’extensió de terreny inhabitat més gran d’Europa, de la tercera glacera més gran del planeta i d’un dels indrets amb més activitat volcànica, entre moltes altres coses. Per a mi, aquesta vegada Islàndia ha estat la realització d’un projecte llargament somniat, una setmana d’esquí de travessa a la Península Troll, al nord de l’illa.

Vaig arribar a l’illa per primer cop per una d’aquelles “casualitats” de la vida. Des del primer moment em va captivar la seva llum, la immensitat, la bellesa del paisatge, el poder de la natura i la calidesa de la seva gent. Després de molts anys gaudint-la i explorant-ne els seus racons a l’estiu, tocava fer el pas i descobrir tot el que ofereix aquesta illa màgica quan queda coberta de blanc.

El primer pas, transformar el somni en un programa atractiu i trobar un grup d’esquiadors amb ganes d’aventura. Un cop amb un equip disposat i la logística enllestida, ja no hi ha volta enrere!

Només sortir de casa ja va quedar clar que aquest seria un viatge per recordar. Vam fer tot el camí de Vielha a l’aeroport de Barcelona sota una intensa nevada, buscant carreteres secundàries que ens permetessin anar esquivant camions atravessats , carreteres tallades, llevaneus a la cuneta i arbres caiguts.  6 hores després de sortir vam arribar just abans que tanquessin les portes de l’avió!

Una merescuda becaina a l’avió i aterrem a l’illa del gel i el foc. Solucionem amb molta imaginació els malentesos amb la furgoneta de lloguer i els porta-esquis i encarem cap al nostre destí, Tröllaskagi, la península al nord de l’illa on tindrem el nostre camp base. Pel camí, paisatges immensos, freds i nevats.

Un cop instal·lats en una casa espectacular, mapes sobre la taula, consulta de previsions i molts ganes de posar-nos els esquís per recórrer les línies que ens rodegen.

Pel matí ens despertem nevant, això promet! Decidim anar a fer la volta a la península, fer un cop d’ull a les opcions, les condicions de la neu i escollir un cim per començar. El paisatge és purament àrtic; muntanyes de 1000 a 1500m amb pendents directes al mar, la carretera buscant passos arriscats arran de costa, túnels on no passen 2 cotxes, 3 poblets de pescadors que vivien aïllats fins fa 4 dies i multitud de fjords.

Una visita obligada al Lodge on treballen els meus companys guies a l’estiu ens facilita les coses. Amb l’informe actualitzat de condicions de neu, algunes recomanacions i contagiats de  l’alegria dels islandesos toca començar a esquiar!!

Aparquem al voral de la carretera a tocar del mar i encarem la vall que ens ha de dur fins al cim, 1000m per sobre els nostres caps. Aquest hivern ha sigut escàs de neu, i ens toca serpentejar per petites llengües blanques fins que , 100 m més amunt, se’ns obre una vall típicament glacial, excavada entre parets ben dretes i d’una bellesa extrema. Quan la nevada afluixa ens deixa gaudir de les vistes sobre el fjord i quan apreta ens recorda que estem a 4 passes del Cercle Polar. Al cim ens toca fer el canvi sense encantar-se i començar a baixar. Una pala llarga i mantinguda, enllaçant un gir darrere l’altre i acompanyats per un paisatge sorprenent són la millor recompensa i la promesa d’una setmana èpica!

Tornem a casa a celebrar-ho amb una bona remullada al hot pot exterior, unes birres i els ànims pels núvols. Això és vida! A mitjanit rebem una visita sorprenent. El cel s’omple de cortines de colors, serps balladores d’un verd fluorescent que il·luminen el cel i ens deixen amb la boca oberta. Un espectacle de llum i color en un escenari privilegiat, sense llums ni sorolls i amb l’alegria d’estar vivint una gran experiència en molt bona companyia.

A partir d’aqui, cada dia serà una nova aventura. Mirar la previsió meteo, seleccionar l’objectiu, foquejar cap a un cim desconegut, escollir la línia, esquiar fins arran de mar…. i tot allò que no es veu. Fer malabars amb les condicions, el terreny i el grup per planificar el dia; harmonitzar els diferents nivells, compartir els coneixements, anticipar i gestionar els riscos…

Tröllaskagi és un terreny de joc ideal, pales perfectes i interminables, corredors i canals provocadores, pendents per a tots els gustos, vistes sorprenents…..amb l’afegit d’un paisatge que desperta els sentits, una llum que enamora, una cultura interessantíssima i milers d’imatges i vivències que han fet d’aquest viatge una gran experiència.

L’últim dia no podia faltar un bon sopar a Reykjavik, immersió a la seva animada vida nocturna i visites al famós Guéisyr i a la falla que separa Europa i Amèrica.

Moltes gràcies a l’equip d’aventurers per la vostra actitud i alegria, i sobretot a la Núria de Photofloc per plasmar la nostra aventura amb la teva mirada única.

Situant-nos i escollint els objectius

Una perfecta vall glaciar

Aprenent de la neu

Amb vistes sobre el fjord

Objectiu a la vista

Gaudint de la neu i les vistes

Deixant volar la imaginació

La Núria Photofloc, els ulls de l’aventura

real ski

La dansa del cel.