Springtime ladies and gentlemen!!

El Pirineu dóna per molt, reptes de tots nivells, roca de qualitat, ambient salvatge, reptes per a tots les nivells, preus assequibles i fins i tot, glaceres per molt petites que siguin.

Aquesta setmana passada van venir en Brecht i en Ben per a fer una llarga setmana de curs. L’objectiu, aprendre les tècniques de seguretat en itineraris de dificultat D i MD, maniobres d’autorescat, planificació logística d’itineraris….en fi, desenvupar-se amb comoditat en ambient d’alta muntanya a nivell esportiu.

Ja ens coneixíem de compartir feina a les glaceres d’islàndia, així que els vaig preparar un programa complert, desafiant i amb poca treva.

Després de recollir-los a l’estació de St Gaudens, directes a St Maurici, a dormir al Mallafré sota l’ombra dels Encantats, el nostre 1er objectiu.

De bon matí i amb una temperatura més pròpia de l’agost, vam encara la Canal Central, on encara hi vam trobar prou neu per progressar amb comoditat però no la suficient per evitar escalar el ressalt de la base per la roca.

Des de l’enforcadura, 3 llargs d’escalada plaent ens van deixar al cim del Petit Encantat, 4 hores després de sortir del refugi. Les vistes espectaculars i l’ambient magnífic de la Canal Central es reflexàven al somriure dels belgues.

L’endemà, després d’una nit de descans al Mallafré, encaràvem el següent objectiu, l’Esperó Raiers al Peguera. un parell d’hores d’aproximació i ja estàvem gaudint de l’excellent granit del Peguera. Una primera part en “ensamble”, 2 llargs de fisures perfectes en diagonal, un llarg de diedre amb ambient i un últim llarg de xemeneia per sortir a l’aresta final, que tampoc té desperdici. Una activitat excellent amb bóta dura per anar agafant soltura i confiança de cara a futurs reptes.

El 3er dia el temps es presentava dubtós, així que ens vam dedicar a practicar les maniobres d’autorescat en escalada, el muntatge de reunions, les tècniques d’artificil i la correcta utilització de d’empotradors i tascons al sector de Baguergue.

Amb les piles carregades tocava començar a crestejar, així que vam encarar cap al Tossal de St Salvador i la seva aresta NE, terreny ideal per a les pràctiques i amb unes vistes espectaculars.

Ja de cara al nostre gran objectiu, la cresta més famosa i preuada del Pirineu, la Salenques-Tempestats a l’Aneto. Vam fer un vivac força mogut a la Besurta per matinar i encarar la vall de Barrancs fins al Coll de Salenques. després d’un merescut descans al coll, vam començar a grimpar per l’aresta. aqui tocava posar en pràctica tot el que havíem treballat els darrers dies, i val a dir que es va notar en la solidesa i el ritme que van marcar recorrent aquest acrobàtica primera secció fins al Margalida.

Un vivac al cim del Margalida, amb unes temperatures excelents i unes vistes immillorables és una d’aquelles experiències que queden grabades per a molt de temps.

Sense pressa i amb ganes d’arribar al cim, vam acabar de gestionar l’aresta de Tempestats fins al cim de l’Espalda d’Aneto, on ja podíem intuir la gentada acumulada al cim de l’Aneto. Un breu descans i unes fotos al cim més alt del Pirineu abans de creuar el temible Pas de Mahoma i encarar el descens.

A vegades cal adaptar-se a les condicions, i després de comprovar que la neu ens enfonsava fins al genoll, vam decidir fer servir les màrfegues per lliscar com trineus i aparèixer a Aigualluts en 30′ des del cim i un bon fart de riure.

Han estat 5 dies complerts i intensos, gaudint de la primavera al Pirineu i de la companyia d’aquest parell de belgues simpàtics i motivats.

Fins la propera!!

Escalant l’Encantat Petit

Escalant l’Ecantat Petit

Bóta dura a l’Esperó raiers del Peguera

Pràctiques d’autorescat a Beguergue

Aresta de St Salvador a Santorens

Aresta de St Salvador a Santorens

Molta neu a l’Ibón de Barrancs

Escalant les Agulles de Salenques

Vivac al cim del Margalida

Aneto 3404m