La meteo d’estar per casa.

Aquesta ha estat una tardor atípica al Pirineu, poques precipitacions, molts dies de cel seré i sobretot, unes temperatures molts suaus, per no dir càlides. Tot i que la memòria acostuma a fallar, el comentari més habitual ha estat “això no és normal!”.

Suposo que a hores d’ara ja no queden gaires escèptics respecte a l’escalfament global, ni respecte a la responsabilitat humana en la pujada de temperatures al nostre planeta. Personalment, després de passar tot l’estiu treballant a les glaceres d’Islàndia, he pogut veure de primera mà els efectes sobre el terreny de l’escalfament global, i això ha fet que hagi anat interessant-me sobre el tema. Si algú encara dubta o si en voleu saber més, us recomano aquesta web, Skepticalscience i aquest documental Chasing Ice.

global warming

Anant al que ens afecta més d’aprop, i repetint el ritual de cada tardor, la pregunta que tots tenim al cap és si nevarà molt o poc, si serà aviat o a finals de temporada, si serà un hivern fred i sec o càlid i humit….. Per respondre aquestes preguntes tenim diferents fonts d’informació. Podem preguntar als pastors, que potser no saben interpretar els models meteorològics, però que són uns mestres a l’hora d’observar i interpretar els indicis que ens brinda la natura. També podem observar els esquirols, el creixement de determinades plantes o si la pila de llenya del veí és excepcionalment alta….Evidentment, també podem estudiar els models meteorològics, consultar les previsions de diferents agències de meteorologia, els blogs de meteoròlegs aficionats o qualsevol de les fonts d’informació que gràcies a la xarxa global tenim a l’abast de la nostra pantalla.

El més probable és que si fem tot això, acabem empatxats de tanta informació, descobrim algunes dades interessants i siguem incapaços de fer una previsió mínimament fiable. Tot i que ens pugui semblar extrany, en ple s.XXI i amb tota la tecnologia de que es disposa, preveure el clima més enllà d’un parell de setmanes o a un mes vista, és força complicat, per sort! Com seria la nostra vida si a dia d’avui sapiguéssim exactament quin temps farà el 31 de desembre, el 16 de febrer o el 27 de març? Doncs probablement una mica menys interessant. He de reconèixer que un dels alicients de cada hivern, per a mi, és anar consultant els models, mirar per la finestra, fer les meves previsions, intentar contrastar-les i despertar el meu olfacte meteorològic.

meteo

Però no patiu, estem de sort, sembla que aquest cap de setmana si que nevarà, i de valent. Per això no cal trencar-s’hi gaire la closca, teniu infinitat de previsions a la xarxa, tant de les “de fiar” com de les “de confiar”, i sembla que en podem extreure algunes conclusions: Ja fa un parell de dies que el cel de la Val d’Aran, de bon matí, es desperta entarenyinat per núvol alts, els que anomenem CIRRUS, i que ens marquen un canvi de temps, per ser les primeres que arriben quan s’acosta un front. Fa temps em van explicar que un front és com una massa de gelatina que es belluga empés pel vent, de manera que la part més propera a la superfície de la Terra, en tenir més fregament, avança més lentament que la part superior d’aquest front/massa de gelatina, de manera que el primer que apreciem són aquests núvols alts, que vindràn seguits de núvols mitjos i després de núvols baixos.

Fins i tot em pogut veure alguns núvols mitjos, en concret Altocúmulus, que deuen ser l’avaçada del front. Així doncs, tenim un front que s’acosta. Des d’on? Doncs des del Nord, però encara no està molt clar si des del Nord o el Nordoest. Quina diferència hi ha? Doncs que si ve del Nordoest, el que en direm Polar-Marítima, el front ha recorregut un bon tros sobre l’Atlàntic,  s’ha carregat de més humitat i ha augmentat la seva temperatura en contacte amb la temperatura de l’aigua de l’oceà. Resultat, més precipitacions i cota de neu més alta. En canvi, si vé del Nord, en diem Polar-Àrtica, i pel seu menor recorregut sobre el mar, serà menys humit i més fred. Per tant, menys neu i a cotes més baixes.

Consultant els mapes isobàrics, també podem veure que les isòbares estan molt juntes. Si entenem que una isobara és com una corba de nivell peró que enllaça tots els punts amb la mateixa pressió atmosfèrica, podem deduir que si les Isòbares estan molt juntes, vol dir que les diferències de pressió son importants en un espai petit. I si per últim entenem que l’aire es mobilitza gràcies als canvis de pressió, és fàcil deduir que si tenim grans diferències de pressió en un espai reduït, el vent serà important.

Així doncs, tenim  una entrada de front del Nord Noroest, que ens durà baixada de temperatures, neu i vent.

En general, els fronts del Nord deixen més precipitació a les cares nord i més vent a les sud, per l’efecte de les muntanyes. Si en voleu més informació pregunteu als treballadors de Boí Taüll…..

Voleu afinar més i saber quanta neu caurà i a quina cota? Anem per nota doncs.

Per calcular la cota de neu cal que estudiem els mapes de tempratures a 850hPa i a 500Hpa, que per que ens fem una idea, correspondrien a 1500m i a 5500m. Un cop els tenim, apliquem la següent taula i ens podem aventurar a fer una previsió. No us hi jugueu res, perqué també cal tenir en compte la humitat, l’orografia concreta de cada zona……

 I per calcular la quantit de neu, podeu consultar els mapes de precipitació, i alegrement convertir el mm en cms…però tampoc us hi jugueu res!

Aixi que ja ho sabeu, jugeu a fer de meteoròlegs, que la vida i l’aprenentatge son millors si juguem, no us hi aposteu la casa, tingueu les rodes de neu o les cadenes preparades i sobretot, els esquís, les botes…..i tot l’equip a punt, que poc o molt ja farem alguns girs!!!

Per més informació, aqui alguns enllaços interessants:

Meteolamma

FNMOC

WETTERZENTRALE

Salut i neu, i a mirar per la finestra!!!!